Bona tarda

Ara feia uns dies que no actualitzava el blog, però això no vol dir que haguem parat de fer coses i activitats amb la Maryi.

Aquestes últimes setmanes no hem fet cap activitat en especial, simplement hem quedat per berenar a les tardes i posar-nos al dia.
Fa uns quants dies, menjant una crep assentades a les escales de la catedral em vaig adonar que durant aquest temps que hem passat juntes, la Maryi m'ha agafat molta confiança, cada cop li costa menys parlar de les seves coses i obrir-se amb mi. Les dues ens anem coneixent cada vegada més i no deixo de sorprendre'm en veure com una nena amb només quinze anys tingui les idees tant clares. M'agrada com ella mateixa es crea la seva pròpia opinió sobre les coses i no es deixa influenciar pel que els seus companys fan o diuen. És una nena molt forta i valenta, penso que arribarà lluny.
Espero poder compartir més estones amb ella i estar al seu costat quan em necessiti. Potser sóc una persona més o menys important per a ella, però el simple fet de que compti amb mi per segons quines coses, em fa sentir realitzada.

I fins aquí la meva petita reflexió del mes.